Últims anys i final de la banda.

En decembre de 1985, Waters anuncià la separació de Pink Floyd, describint a la banda com una "força esgotada". No obstant, en 1986 Gilmour i Mason començaren a gravar un nou àlbum sota el nom de Pink Floyd. Una disputa legal portà a Waters a reclamar que el nom de Pink Floyd deuria haver segut abandonat, però finalment la demanda fou portada als judjats i els drets foren adquirits per Gilmour i Mason.
El nou àlbum fou publicat com A Momentary Lapse of Reason, i aplegà al tercer lloc en els EE.UU, i en el Regne Unit. Sense Waters, que havia segut el principal compositor, la banda es recolzà en compositors de fora, lo que provocà moltes crítiques.
Wright va tornar a la banda, en un principi com músic asalariat i despres com a membre oficial, encara que Gilmour va declarar posteriorment que Mason i Wright apenes havien participat en el disc, per això molts crítics consideren que aquest àlbum deuria ser en solitari del guitarrista inglés.

Un any després, la banda va publicar un àlbum doble, Delicate Sound of Thunder. També publicaren The Division Bell, en 1994, i P.U.L.S.E en 1995, que alcançà el numero 1 en els EE.UU.
També en 1995, la banda va recibir el seu primer i únic premi Grammy, en la categoria "Millor interpretació instrumental de rock" per "Marooned". Aquest fet va marcar el final de la banda.

"P.U.L.S.E"

"A Momentary Lapse of Reason"

"Division Bell"

L'era Waters i la sortida de Wright.

Animals, publicat en el gener de 1977, fou el primer disc que no va incloure ninguna composició de Rick Wright, i va alcançar el segon lloc en el Regne Unit i el tercer en els EE.UU.
Després de la gira de promoció d'Animals, cadascun dels membres de Pink Floyd es van embarcar en diferents projectes en solitari. Gilmour va gravar i publicar l'àlbum David Gilmour en 1978, el mateix any que Rick Wright publicà Wet Dream, i Nick Mason treballà breument en la producció de l'àlbum Steve, de Steve Hillage. L'únic que no es va distraure de l'acctivitat de Pink Floyd va ser Roger Waters, que va treballar en dos projectes distints: The Pros and Cons of Hitch Hiking i The Wall. La resta d'integrants elegí aquest últim treball com el següent àlbum, i The Pros and Cons of Hitch Hiking es convertiria en el primer àlbum en solitari de Waters.

L'èpica òpera rock The Wall, va vore la llum en 1979. Composada casi en la seua totalitat per Waters, tracta els temes de la soledat i la falta de comunicació, expressats per mitjà de la metàfora d'un mur, construït entre el músic i el públic. Aquest àlbum conseguí que Pink Floyd tornara a lo més alt de les llistes d'èxits amb el senzill "Another Brick in the Wall". Waters va imposar el seu lideratge sobre la banda, el que va desembocar en nombrosos conflictes entre els integrants. La influència de Wright fou minimitzada i fou despedit per Waters, encara que acabà retornant per a els concerts en directe i amb un salari determinat.

"Animals"

"The Wall"

Arribada de la fama mundial.

Els distints estils de cada un dels compositor van confluir en un únic, que va cristalitzar en les dues obres més importants de la seua discografia: The Dark Side of the Moon (1973) i Wish you Where Here (1975). En ambdues obres, Gilmour es va convertir en el principal vocalista de la formació.
La cançó Echoes, de 23 minuts de duració, va ser escrita per Waters com un "Poema sònic" degut als seus contstants efectes de so, i està considerada com una de les seues millors peces. Aquesta cançó està dins del disc Meddle (1971). Aquest disc ja té l'estil característic de la banda que portaria a la seua màxima expressió en els pròxims discs. Meddle va arribar al tercer lloc en el Regne Unit.
El següent treball de la banda, Obscured by Clouds (1972), gravat en França, alcançà el sisé lloc en el Regne Unit.

La publicació del superèxit The Dark Side of the Moon, en 1973, marcà un abans i un després en la popularitat de la banda. El senzill "Money" arribà el vigèsim lloc en els EE.UU. Per la seua part, l'àlbum es va convertir en el primer número u de la banda en aquest país, convertint-se en uno dels més venuts en la història dels EE.UU, al sobrepassar els quinze milions de còpies, i un dels més venuts arreu del món, amb més de quaranta milions. A més, va permanéixer en el Billboard 200 durant 741 setmanes, rècord en aquell moment. La portada de l'àlbum representa en un prisma el fenòmen de la dispersió de la llum, fou ideada per Storm Thorgerson i Audrey Powell.

Wish You Were Here, publicat en 1975, tracta sobre l'ausència de sentiments humans en el món de la indústria musical, i també de l'enyorança de l'antic membre del grup, Syd Barret. El disc conté també una extensa cançó de 26 minuts dividida en 9 parts i dues pistes titulada "Shine on You Crazy Diamond", un tribut a Barret.
Aquest fou el primer àlbum en alcançar el primer lloc en el Regne Unit i en els EE.UU i fou igual de alabat per la crítica que The Dark Side of The Moon.

"The Dark Side of the Moon"

"Wish You Were Here"

Orígens de la banda.

Pink Floyd va sorgir en 1964 a partir d'una banda que va canviar el seu nom succesivament a T-Set. Quan la banda es va separar, alguns dels seus membres (els guitarristes Bob Klose i Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Rick Wright) formaren una nova banda anomenada Tea Set.
En la tardor d'aquell mateix any, Tea Set va coincidir en un concert en Northolt, a les afores de Londres, amb una banda amb el mateix nom que anava a actuar en el mateix lloc. Davant aquesta circunstància, Barret va sugerir un altre nom per al grup, The Pink Floyd Sound. El "Sound" va anar desapareixent amb prou rapidesa, i després desaparegué el "The", acabant finalment amb el nom de "Pink Floyd".
Pink Floyd es va convertir en una de les bandes favorites del moviment underground, tocant en llocs com el UFO Club, el Marquee Club i The Roundhouse. A finals de 1966 la banda va ser convidada a composar musica per a la pel·lícula de Peter Whitehead, Tonight Let's All Make Love in London, i fou filmada gravant dos temes (Interstellar Overdrive i Nick's Boogie).
En 1967, Pink Floyd decidí elaborar el seu primer àlbum, The Piper at the Gates of Dawn. El disc fou un èxit en Regne Unit, on va aplegar al lloc 6 de les llistes musicals. Durant aquest període, la banda emprengué una gira amb Jimi Hendrix, que va augmentar encara més la seua popularitat.
A medida que creixia l'èxit de la banda, l'estrés i el consum de drogues, van fer mella en la salud mental de Syd Barret. Per tant, en decembre de 1967 el grup cridà a David Gilmour, per ajudar-lo en guitarra i cantara quan Syd sofrira algun del seus bloqueigs mentals. Finalment la eixida del grup de Barret es va fer oficial en abril de 1968, i Gilmour ocupà el seu lloc.