Últims anys i final de la banda.

En decembre de 1985, Waters anuncià la separació de Pink Floyd, describint a la banda com una "força esgotada". No obstant, en 1986 Gilmour i Mason començaren a gravar un nou àlbum sota el nom de Pink Floyd. Una disputa legal portà a Waters a reclamar que el nom de Pink Floyd deuria haver segut abandonat, però finalment la demanda fou portada als judjats i els drets foren adquirits per Gilmour i Mason.
El nou àlbum fou publicat com A Momentary Lapse of Reason, i aplegà al tercer lloc en els EE.UU, i en el Regne Unit. Sense Waters, que havia segut el principal compositor, la banda es recolzà en compositors de fora, lo que provocà moltes crítiques.
Wright va tornar a la banda, en un principi com músic asalariat i despres com a membre oficial, encara que Gilmour va declarar posteriorment que Mason i Wright apenes havien participat en el disc, per això molts crítics consideren que aquest àlbum deuria ser en solitari del guitarrista inglés.

Un any després, la banda va publicar un àlbum doble, Delicate Sound of Thunder. També publicaren The Division Bell, en 1994, i P.U.L.S.E en 1995, que alcançà el numero 1 en els EE.UU.
També en 1995, la banda va recibir el seu primer i únic premi Grammy, en la categoria "Millor interpretació instrumental de rock" per "Marooned". Aquest fet va marcar el final de la banda.

"P.U.L.S.E"

"A Momentary Lapse of Reason"

"Division Bell"